Descàrrega de la presentació (PDF 15 MB)

Tweet

A
càrrec de Ricard Riol, president de l’Associació per a la Promoció del
Transport Públic (PTP) i Albert Parés, vocal del Vallès Occidental de la
PTP.

Dijous 2 de desembre de 2010 a les 7 del vespre a l’AVV Torrent d’en Pere Parres, al carrer Monturiol número 132 (Terrassa).

 Mapa de situació

Tweet

La Generalitat ha donat via lliure per al desenvolupament del
tramvia al Camp de Tarragona, amb més de 40 quilòmetres i 30 parades.
Aquesta notícia ha estat molt ben rebuda per la Plataforma Tramvallès,
però reclama el mateix per a la nostra comarca. El projecte contemplat
per l’associació són 52 quilòmetres de via que donaria servei a 9
municipis, entre ells Terrassa.

L’objectiu, diuen els seus
impulsors, és cobrir una mancança al Vallès: interconnectar les
poblacions de la comarca amb transport públic. És més barat de construir
que el tren subterrani i consumeix un 30% menys que un autobús. Segons
Albert Parés, membre de la Plataforma Tramvallès: “Creiem que el Vallès
Occidental, amb més de 800.000 habitants, té una greu mancança de
transport públic. Hem de tenir en compte que el 80% dels desplaçaments
són dins del Vallès.  I en canvi només hi ha transport públic mínimament
competitiu per anar a Barcelona.”

La xarxa ferroviària està
dissenyada de forma radial cap a Barcelona. El Tramvallès intenta
solucionar els dèficits que això comporta. A Terrassa el tramvia uniria
les estacions de RENFE i Ferrocarrils. A l’Estació del Nord hi hauria un
gran intercanviador. El projecte, però, està en una fase molt
embrionària. La Generalitat ha sotmès a estudi el tram entre Montcada i
Reixach i la Universitat Autònoma i no podria ser una realitat fins el
2020. Alguns municipis, com és el cas de Terrassa, ja s’han declarat a
favor del tramvia.

Podeu veure el vídeo de la notícia fent clic aquí.

Tweet

La
Plataforma pel TramVallès felicita el Departament de Política
Territorial i Obres Públiques de la Generalitat per sotmetre a
informació pública l’estudi informatiu del tren-tramvia del Camp de
Tarragona. L’estudi preveu una xarxa de 42 km i 30 parades que
donaria servei a 8 municipis del Camp de Tarragona, cosa que
beneficiaria uns 330.000 habitants. Aquesta licitació de la xarxa
completa contrasta amb la licitació del passat mes de febrer d’un
tram de només 10 km del tramvia del Vallès (el comprès entre
Montcada i la UAB). La
Plataforma reclama a la Generalitat la licitació d’una xarxa
completa pel Vallès Occidental.
La proposta de la Plataforma
(vegeu
plànol adjunt) és
una xarxa de 52 km que
donaria servei a Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Cerdanyola
del Vallès, Montcada i Reixac, Ripollet, Rubí, Sabadell, Sant Cugat
i Terrassa. Aquests 9 municipis sumen més de 730.000
habitants.
El TramVallès tindria 9 enllaços amb Rodalies de Catalunya i 5 amb
FGC, cosa que generaria una autèntica malla ferroviària comarcal,
trencant la manca d’interconnexió de les actuals línies
ferroviàries.

El
TramVallès és un projecte de la societat civil vallesana que
reivindica un transport públic de proximitat a l’alçada d’una
comarca amb més d’un milió d’habitants, un 83% dels quals es
desplacen per l’interior de la comarca. Per tal que aquests
habitants es puguin moure amb modes més sostenibles es proposa un
tren tramvia interurbà acompanyat de línies urbanes de tramvia i
d’autobús, que assumeixin els principals corredors de mobilitat
als continus urbans i corredors poc o gens servits pel ferrocarril. Aquest és un projecte amb una alta rendabilitat social, alhora que permetria fer el salt qualitatiu de la quota modal del transport col·lectiu a la segona corona metropolitana: una inversió estratègica en la competitivitat econòmica, energètica i ambiental.

El Vallès Occidental, 31 de juliol de 2010 

 Esquema de la xarxa proposada:

Tweet

19/05/2010

L’Associació d’Empresaris de Cerdanyola (AEC) i la patronal
comarcal Cecot han demanat l’ampliació del traçat previst del Tramvallès
als responsables del departament de Política Territorial i Obres
Públiques de la Generalitat.

Representants de les dues entitats es van reunir amb el secretari de
Mobilitat, Manel Nadal, i el director general de
Transport Terestre, Manuel Villalante, per plantejar
les seves reivindicacions tot remarcant la necessitat d’allargar el
traçat previst de tramvia al Vallès.

El Pla Director d’Infraestructures contempla el tram comprès entre
Montcada i Cerdanyola –arriba fins a la UAB- i les entitats empresarials
reclamen que s’allargui fins Sant Cugat i Rubí. El president de l’AEC, Jordi
Sancho, considera que aquests municipis no es poden obviar del
projecte del Tramvallès ja que, juntament amb Cerdanyola, són els
motors de l’eix de la B-30 i del CIT. Els empresaris indiquen que
aquesta absència provoca inquietud al sector.

En aquest sentit, el vicepresident de Cecot Rubí, Lluís Ridao,
indica que la població és un dels principals focus industrials del
Vallès, amb 21 polígons industrials, i té una mobilitat amb "un gran
volum de trànsit difícilment assumible per les infraestructures
existents".

Els empresaris creuen que el tramvia funcionaria com interconnector
entre municipis "on actualment només es pot accedir amb vehicle privat”.

Segons l’AEC i la Cecot, Manel Nadal es va mostrar obert a les
demandes efectuades reconeixent la manca d’interconnexió entre aquestes
tres poblacions i es va comprometre a incloure tant Rubí com Sant Cugat
dins l’estudi de traçat i demanda que s’està fent pel tram licitat del
tramvia.

La patronal Cecot, en l’estudi que va presentar al 2008 juntament amb
el CIESC i les Cambres de Comerç de Terrassa i Sabadell sobre les
prioritats de les infraestructures projectades al Vallès Occidental, ja
va recollir la proposta d’un tramvia com a reforç a les infraestructures
existents al territori.

FONT: cerdanyola.info 19-5-2010

Tweet

BADIA NECESSITA
UN TRANSPORT PÚBLIC DE QUALITAT.
Entenem que tot i que el projecte es pot realitzar per fases, és del
tot
prioritari incloure el municipi de Badia del Vallès a la primera.
Cal
recordar que Badia del Vallès és el municipi més dens de Catalunya i des
de la seva
creació pateix un greu dèficit pel que fa a transport públic. No disposa
de
transport ferroviari i les línies d’autobusos són lentes i ineficients,
sense
ser una alternativa real al vehicle privat. 
A més de Montcada, Ripollet i Cerdanyola, ja incloses en l’avanç
del PDI
2009-2018, i Badia també hauria de ser prioritari incloure Barberà i
Sant
Cugat. Amb aquesta primera fase de la xarxa, a part de comunicar
municipis
i equipaments que actualment pateixen un greu dèficit de transport
públic el
tramvia vertebraria una autèntica malla ferroviària comarcal, al
unir el
TramVallès amb 4 línies de Rodalies de Catalunya i la totalitat de
línies del
Metro del Vallès d’FGC.

UN PROJECTE AMB
UN AMPLI CONSENS I VIABLE. Cal recordar que
el TramVallès compta amb un ampli suport polític i social. Els plens
dels
ajuntaments de Badia del Vallès, 
Cerdanyola del Vallès, Palau-solità i Plegamans, Ripollet, Rubí,
Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, i Terrassa,
han
aprovat mocions de suport a la xarxa de tramvia comarcal TramVallès.
Igualment té el suport d’entitats veïnals, ecologistes, de l’àmbit de la
mobilitat, sindicals i empresarials de la comarca. La Generalitat no
pot
deixar perdre l’oportunitat de tirar endavant un projecte amb un consens
tan gran
en el territori. A més cal recordar que el tramvia té un cost per km
molt
menor que el metro i el ferrocarril soterrat, cosa que maximitza els
beneficis
de la seva inversió. A tall d’exemple, en el propi avanç del PDI
2009-2018
consten 123,4 km nous de Metro i FGC, amb un cost total de 11.985 MEUR,
també
consten 34,8 km nous de tramvia amb un cost total de  537
MEUR. Això vol dir que en el cas del
metro i FGC el cost per km és de 97 milions d’Euros, en canvi en el cas
del
tramvia és de 15,4 milions d’Euros. Això vol dir que el cost de
construcció
per km del tramvia és 6 vegades inferior al del metro.

A més, cal
destacar que el Vallès Occidental amb més de
800.000 habitants és la segona comarca amb més població de Catalunya i
necessita un transport públic ràpid i de qualitat que comuniqui les
seves viles
i ciutats entre si i amb les diferents línies de ferrocarril existents.
Malgrat això, en aquest avanç del PDI 2009-2018 al Vallès Occidental
estan
previstos 21,7 km de noves línies d’FGC i tramvia, que representen només
un
13,7 % del total de nova xarxa. El Baix Llobregat i el Barcelonès
acaparen
el restant 86 % d’inversió en Metro, FGC i tramvia, tot i que el
Barcelonès
és la comarca millor dotada d’infraestructures de transport públic de
tot
Catalunya.  Aquest desequilibri en la
inversió i xarxa proposada accentua el diferencial en transport públic
entre la
1a corona i la resta de la Regió Metropolitana de Barcelona, consolidant
el
dèficit de transport públic que pateix el Vallès.

El
Vallès Occidental, 27 d’abril de 2010

Tweet

VOLEM
UN ESTUDI INFORMATIU COMPLET.
La Plataforma pel TramVallès, tot
i que considera positiu l’anunci de GISA
de licitació de l’estudi informatiu i d’impacte ambiental del nou
sistema tramviari entre Montcada i Reixac, Ripollet, Cerdanyola i
UAB, el considera insuficient; per la qual cosa demana
a la Generalitat que
inclogui dins d’aquest estudi informatiu la totalitat del projecte
del TramVallès, que inclou
els municipis de Montcada i Reixac, Ripollet, Cerdanyola del Vallès
i UAB, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Sabadell, Terrassa,
Sant Cugat del Vallès i Rubí.

BADIA
I BARBERÀ HAN D’INCLOURE’S A LA PRIMERA FASE.
Entenem que tot i que el projecte pot inaugurar-se per fases, la
primera part hauria d’incloure, a més de Montcada i Reixac,
Cerdanyola i la Universitat Autònoma, els municipis de Badia del
Vallès i Barberà del Vallès. Cal recordar que Badia del Vallès és
el municipi més dens de Catalunya i des de la seva creació pateix
un greu dèficit pel que fa a transport públic. No disposa de
transport ferroviari i les línies d’autobusos són lentes i
ineficients, sense ser una alternativa real al vehicle privat. La
implantació del TramVallès a aquest municipi possibilitaria una
comunicació directa, còmoda i ràpida amb Barberà, l’Autònoma,
Sabadell i Cerdanyola, i d’altra banda l’aproparia en pocs minuts a
les estacions de la Universitat Autònoma i de Barberà, quedant
unida amb la xarxa ferroviària dels FGC i Renfe, amb les
possibilitats que això comporta. D’altra banda, cal recordar que el
Ple de l’Ajuntament de Badia va ser el primer de la comarca en
aprovar per unanimitat una moció de suport al TramVallès.

REDUIR
ELS TERMINIS D’EXECUCIÓ. Davant
d’algunes informacions que situen al 2020 la posada en servei la
primera fase, la
Plataforma pel TramVallès considera que el tren tramvia del Vallès
és un projecte prioritari i, per tant, reclama a la Generalitat
l’acceleració dels treballs per la seva definició i posada en
servei. El
tram Montcada – UAB – Barberà pot i ha de ser una realitat en un
termini màxim de 5 anys. Alhora,
la Plataforma demana la definició de la resta de la xarxa del
TramVallès. La Plataforma creu que en l’horitzó del 2020 hauria
d’estar en servei la xarxa completa, que donaria servei als municipis
de Terrassa, Sabadell, Barberà, Badia, Cerdanyola, Ripollet,
Montcada i Reixac, Sant Cugat i Rubí.

Igualment,
la Plataforma demana que el projecte compti amb participació
ciutadana, ja que entén que només així es generen projectes de
consens, útils i eficients.

Esquema
de la xarxa proposada:

El
Vallès Occidental, 17 de febrer de 2010

Tweet

La Plataforma
pel TramVallès felicita les àrees urbanes del Bages i del Camp de Tarragona per
l’avenç dels seus projectes de tren tramvia, els primers projectes concrets
d’aquest eficient mitjà de transport a Catalunya. Tot just aquesta setmana el
Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha sotmès a informació
pública l’estudi informatiu del tren-tramvia del Bages. No obstant la
felicitació,  la plataforma reclama a la
Generalitat que no oblidi el Vallès, la segona àrea urbana de Catalunya en
termes demogràfics i econòmics. La plataforma fa una crida els ajuntaments vallesans a
reclamar la celeritat en la seva redacció i espera veure aviat un estudi
informatiu pel Vallès.

El TramVallès
és un projecte de la societat civil vallesana que reivindica un transport
públic de proximitat a l’alçada d’una comarca amb més d’un milió d’habitants,
un 83% dels quals es desplacen per l’interior de la comarca. Per tal que
aquests habitants es puguin moure amb modes més sostenibles  es proposa un tren tramvia interurbà
acompanyat de línies urbanes de tramvia i d’autobús, que assumeixin els principals
corredors de mobilitat als continus urbans i corredors poc o gens servits pel
ferrocarril.

La Plataforma
pel TramVallès considera que el tren tramvia del Vallès és un projecte
prioritari i, per tant, reclama a la Generalitat l’acceleració dels treballs
per la seva definició. Alhora la Plataforma demana que el projecte compti amb
participació ciutadana, ja que entén que només així es generen projectes de
consens, útils i eficients.

Per què un
tren-tramvia al Vallès?

• Mobilitat més sostenible i equitativa en unes
  àrees metropolitanes mal estructurades, en gran part, per la manca d’un
  transport públic potent.

• Estímul de l’economia verda. Es
  generen més llocs de treball, de qualitat, i no deslocalitzables amb
  polítiques de mobilitat sostenible que amb incentius i subvencions per a
  la indústria automobilística.

• Utilització del tren tramvia, un mitjà de transport de
  gran eficiència pel seu baix consum energètic unitari, escàs espai
  consumit i gran capacitat de transport.

• Reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. La
  captació d’usuaris de vehicle privat i la generació d’energia amb recursos
  renovables contribueixen a reduir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle
  provinents del sector transport, una de les principals fonts d’emissions
  difuses.

• Foment de l’urbanisme sostenible, atès
  que el transport públic potent afavoreix processos de densificació i
  millora urbana en contra dels processos d’expansió i dispersió associats a
  la supremacia de l’automòbil.

• Aposta pel canvi modal que Catalunya necessita, perquè
  s’ataca l’àmbit més important de la mobilitat: els desplaçaments
  quotidians (relativament curts).

• Curt termini i costos assumibles per
  resoldre mancances que són contemporànies. El ferrocarril lleuger en
  superfície és el transport amb millor ràtio cost d’infraestructura – capacitat.

• Descentralització de la inversió en
  transport públic potent per compensar els actuals desequilibris d’oferta
  entre les diverses àrees urbanes de Catalunya.

Esquema xarxa tram-tren proposada:

El Vallès Occidental, 30 de novembre de 2009

Tweet

En
el marc de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura de la Universitat
Autònoma de Barcelona (UAB), el passat 28 d’octubre es va celebrar la Cursa de
Transports, que va comptar amb la col·laboració de la Promoció del Transport
Públic (PTP).

L’objectiu de la cursa era posar de manifest les diferències en l’eficiència
econòmica, temporal i ambiental del transport públic i els modes no motoritzats
davant del vehicle privat. La cursa
consistia en cobrir una sèrie d’itineraris amb diversos mitjans de transport
(transport públic, cotxe, moto, bici i a peu). El punt d’arribada en tots els
casos va ser la Plaça
Cívica de la UAB.

En 3 municipis del Vallès Occidental es va poder comparar el temps
de viatge entre el transport públic, el cotxe i els modes no motoritzats.
Aquests van ser Badia, Cerdanyola i Sabadell. 

En els municipis que disposen de connexió ferroviària directa amb
l’Autònoma els temps de viatge amb transport públic van
ser tant o més competitius que els del cotxe. En el cas de Sabadell
el transport públic (FGC) va arribar 3 minuts abans que el cotxe, mentre que en el cas de Cerdanyola el
transport col·lectiu (Renfe) ho va fer 2 minuts més tard que l’automòbil. En
canvi en el cas de Badia, que no disposa de ferrocarril, el transport públic va
quadruplicar el temps de viatge respecte el cotxe. En aquest cas la persona
que va fer els 1,5 km
que separen l’Ajuntament de Badia i la Plaça Cívica de la UAB a peu va tardar només 4
minuts més que el cotxe i 32 minuts menys que la persona que va fer el
recorregut en transport públic. (els resultats detallats de la
cursa es poden consultar a la taula annexa a aquest comunicat)

Badia disposa
d’una línia d’autobús directa (B6 Sabadell – Barberà – Badia – UAB) que enllaça
amb l’Autònoma en poc més de 10 minuts. El problema és que aquesta línia només
compta amb 2 expedicions diàries per sentit. És un servei ridícul tenint en
compte que la línia B6
és l’únic transport públic que enllaça directament Barberà i Badia, amb una
població d’uns 45.000 habitants, amb la UAB. Per a la majoria d’estudiants i treballadors
de la UAB residents a Badia i Barberà el servei no els cobreix les seves
necessitats per motius evidents.

Cal destacar
que si el TramVallès estigués en servei uniria Badia i la UAB amb només 3
minuts. Des de Barberà a l’Autònoma es trigaria 8 minuts, mentre que  des de Cerdanyola fins el Campus de Bellaterra
serien 14 minuts. Això implica una millora substancial dels temps de viatge
actuals.

Els nefastos
resultats obtinguts pel transport col·lectiu des de Badia del Vallès no deixen
de ser una constatació dels dèficits que pateix aquest municipi en matèria de
transport públic. Disposa d’autobusos que el comuniquen amb Barberà, Sabadell,
Cerdanyola i Barcelona, però que es demostren lents i a més a més tenen poca
freqüència, cosa que fa el servei molt poc atractiu, i que aquest només aconsegueixi
usuaris captius del transport públic. Aquests dèficits de transport públic
eficient el pateixen moltes altres poblacions del Vallès Occidental, que amb
quasi 900.000 habitants és la segona comarca més poblada de Catalunya amb una
forta activitat en el sector econòmic i de l’ensenyament.  No obstant això no disposa d’un sistema de
transport públic de qualitat que vertebri les ciutats i viles vallesanes.

Per això, des
de la Plataforma pel TramVallès fem una crida a la Generalitat, al Consell
Comarcal i als Ajuntaments perquè considerin la construcció de la xarxa de
tramvies comarcal (TramVallès) una prioritat. Igualment manifestem que, com
a acció immediata i fins que el TramVallès no estigui en servei, s’ha de
millorar substancialment el servei d’autobús interurbà de la comarca, dotant-lo
de més prioritat per reduir temps de viatge, més freqüència i millor informació
a l’usuari.  També cal crear carrils bici des de les ciutats més
properes a la UAB ja que, de tots els mitjans estudiats, és el que manté millor
relació cost/temps de viatge i és especialment viable en recorreguts de fins a
10 quilòmetres.

El Vallès Occidental, 3 de novembre de 2009

Tweet

Aquest any s’han ampliat els recorreguts respecte edicions
anteriors perquè tots els municipis per on passaria el TramVallès
tinguin itinerari fins a a la Universitat Autònoma (Plaça Cívica). Perquè això sigui possible necessitem voluntaris per cobrir les diferents rutes. La
Cursa simplement consisteix en anar des del punt de sortida
(l’ajuntament de cada municipi) fins a l’arribada (Plaça Cívica de la
UAB) amb el mitjà de transport escollit (transport públic, cotxe, moto,
bici o a peu) de la forma més ràpida possible, però sempre complint les
normes de circulació. L’hora de sortida és a les 8:30 del matí però és
flexible en el rang de 7 a 9h. A l’arribada tots els
participants seran obsequiats amb una entrada gratuïta al SAF (Servei
d’Activitat Física de la UAB), una pràctica bossa de roba i un esmorzar.

Per
això us animem a apuntar-vos als recorreguts de les vostres poblacions
amb el mitjà que preferiu, i igualment agrairem la difusió d’aquest
acte entre els vostres coneguts. Les persones interessades en participar podeu enviar un correu electrònic a mobilitat@uab.cat indicant les seves dades de contacte, l’itinerari i el mitjà de transport escollit.

Podeu consultar els recorreguts disponibles aquí: TAULA CURSES

Tweet